La GaleiaBadiu92 va presentar conjuntament amb
l’Ajuntament de Badalona, l’exposcició i intervenció d’art urbà.
NON-TOXIC: FESTIVAL INTERNACIONAL D’ART URBÀ DE BADALONA 2008
Non-Toxic és un projecte que neix de les inquietuds de la direcció de la CPCAV: Galeria Badiu92 /Centre de Pensament Contemporani de les Arts Visuals, una entitat que treballa amb l’objectiu de difondre l’art contemporani i que compta amb el recolzament de l’Ajuntament de Badalona.
El festival Non-Toxic va néixer amb el desig de situar la ciutat de Badalona dins del mapa cultural català, amb una proposta de qualitat i amb una projecció de futur centrada en l’objectiu i la necessitat de donar cabuda a diferents formes d’expressió alternatives. L'any 2008, el festival Non-Toxic va ser l’enunciat de la presentació oficial del Festival Non-Toxic 2009. Va comptar amb la intervenció-acció d’una quinzena d’artistes de reconeixement internacional a portes obertes a la Galeria Badiu92 de Badalona, els dies 11, 12 i 13 de juliol. El resultat va ser un èxit, amb una assistència fluïda d’interessats i curiosos, molts d’ells desplaçats des de Barcelona.
l’Ajuntament de Badalona, l’exposcició i intervenció d’art urbà.
NON-TOXIC: FESTIVAL INTERNACIONAL D’ART URBÀ DE BADALONA 2008
Non-Toxic és un projecte que neix de les inquietuds de la direcció de la CPCAV: Galeria Badiu92 /Centre de Pensament Contemporani de les Arts Visuals, una entitat que treballa amb l’objectiu de difondre l’art contemporani i que compta amb el recolzament de l’Ajuntament de Badalona.
El festival Non-Toxic va néixer amb el desig de situar la ciutat de Badalona dins del mapa cultural català, amb una proposta de qualitat i amb una projecció de futur centrada en l’objectiu i la necessitat de donar cabuda a diferents formes d’expressió alternatives. L'any 2008, el festival Non-Toxic va ser l’enunciat de la presentació oficial del Festival Non-Toxic 2009. Va comptar amb la intervenció-acció d’una quinzena d’artistes de reconeixement internacional a portes obertes a la Galeria Badiu92 de Badalona, els dies 11, 12 i 13 de juliol. El resultat va ser un èxit, amb una assistència fluïda d’interessats i curiosos, molts d’ells desplaçats des de Barcelona.
Non-Toxic és un esdeveniment únic al territori, on es citen els millors artistes urbans internacionals en un festival que pretén donar cabuda a disciplines artístiques alternatives dins del món de l’art urbà, aportant reconeixement a una expressió d’art plena de contingut i creativitat, no sempre entesa i sovint mal vista. El que és cert és que aquesta pràctica artística de rabiosa actualitat té cada vegada més recolzament i desperta més acceptació i interès per part d’institucions, museus, centres d’art i galeries.
L’art Urbà, també anomenat “street art” (art de carrer), forma part de l’era “postgrafitti”, i va molt més lluny del que coneixem per les pintades de firmes a les parets de les ciutats. Existeixen moltes més manifestacions urbanes, amb objectius més clars, que estableixen un lligam amb la societat i l’entorn que l’envolta. Aquests artistes urbans prioritzen la llibertat de moviment, amb una voluntat clara de fer que l’art sigui una manifestació artística accessible i tangible, que se situï fora de les parets dels museus i galeries. Caracteritzat per formar part de l’espai públic, i en contacte amb la totalitat de la societat, desmitifica l’art amb missatges d’interès social o polític, o simplement estètic. De fet, es podria entendre com la “cara oculta” de la consciència social, que interposa la imatge visual de gran impacte estètic amb ideologies d’interès social.
L’art Urbà, també anomenat “street art” (art de carrer), forma part de l’era “postgrafitti”, i va molt més lluny del que coneixem per les pintades de firmes a les parets de les ciutats. Existeixen moltes més manifestacions urbanes, amb objectius més clars, que estableixen un lligam amb la societat i l’entorn que l’envolta. Aquests artistes urbans prioritzen la llibertat de moviment, amb una voluntat clara de fer que l’art sigui una manifestació artística accessible i tangible, que se situï fora de les parets dels museus i galeries. Caracteritzat per formar part de l’espai públic, i en contacte amb la totalitat de la societat, desmitifica l’art amb missatges d’interès social o polític, o simplement estètic. De fet, es podria entendre com la “cara oculta” de la consciència social, que interposa la imatge visual de gran impacte estètic amb ideologies d’interès social.
